M’agrada sentir el vent aquest dia de sol. Els núvols ballen la cançó de l’aire… els fa somiar i ells es deixen… sense pensar, sense patir per res… i fan junts una bonica juguesca. L’harmonia es respira senzillament en aquesta simbiosi de companyia.
Respiro mirant l’entorn. No hi ha ningú ara i solsament es respira solitud. Es sent el xiuxiueig de l’aire. El meu vestit és encara el pijama que no em lliga, sense gomes, sense lligams, com a mi m’agrada. Soc assegut a la terrassa, el sol calenta la meva pell. Els ocells canten, les orenetes fan ràpides carreres sortejant les façanes de les cases tot piulant per demostrar quina és la quina guanyarà i aquest mateix aire que ens envolta em regala bufadetes de frescor que a estones son d’agrair. Els núvols passen per sobre tot donant color, a l’hora diferents tonalitats blanques i grises sota el blau del cel que ho sap, però els hi ho deixa fer mentre segueixen viatjant tot dibuixant formes diferents, algunes indefinides amb una calidesa assossegadora i d’altres però, amb una definició quasi increïble…
Passa una cigonya, sembla que em mira i riu còmplice de l’harmonia que sent en el seu camí cap el niu. Ella sap que aquest niu és casa seva i per això el defensa d’altres que el pretenen. Jo crec que aquesta cigonya és la mateixa que va neixer aquí l’any passat i per això m’ha saludat.
Al costat hi tinc un roser petitet que semblava mort. Aquest dies però, esta sentint la primavera i s’ha dignat llucar. Tot i que li ha costat, ara ja respira i se que sabrà vestir-se d’aquells colors bells i pintar-se flors de colors adients amb l’entorn perquè es pensa que és parent del roser del Petit Princep i és molt presumit.
BENVOLGUT !
m`agrada l`idea de tenir un secret entre els dos, que es aquest, em sento afalagada ( paraula que costa de dir) per que em deixes entrar en un petit lloc del teu cor, per que els teus escrits son aixo…. un mica el que tens dins del cor, a que si?.
Ja se que vam dir que no criticariem ni per be ni per mal el que escriuriem, simplement seria una manera de transmetre una mica el que costa de expressar amb paraules i en canvi sembla mes facil amb l’escrit perque et deixa treure coses amagades en el fons, pero jo que no soc la persona adient per fer ni molt menys una critica, pero potser si que almenys puc sentir quan una persona sap transmetre sentiments bonics i dolços quan escriu i crec que qualsevol persona que es deixi portar pel seu cor pot escriure coses precioses, que transmeten alegria i bons moments a qui llegeix allò.
No fa falta haver estudiat una gran carrera per poder fer-ho, potser amb mes faltes d`ortografia, potser amb paraules no tant rebuscades pero a la fi coses boniques sentiments i coses viscudes que fan sentir be a qui les llegeix i complice seu. Doncs be jo si et criticare para be si em deixes i crec que amb tu pase aixo, transmets sentiments bonics i fas sentir be, alegre si l’ escrit es alegre i de segur que trist si l`escrit es trist.
Dir-te que segueixis escrivint, et fa sentir be i t`allunya de allo que vegades no et deixa sentir be….es nota, segueix escrivint, transmets sentiments i fas sentir be a qui els llegeix con ja he dit, tira endavant els teus projecte de escriure el teu llibre per que la vida esta feta de projectes, potser no els que tenies previstos quan vas començar el teu camí pero encara que hagues canviat el projecte durant la teva vida, tots son bonics i et faran feliç si els fas amb el cor….
Tens al meu veure moltes coses boniques dins del cor que estan esperant per sortir, i crec que si les escrius et sortiran totes, vinga que esperes per fer-ho.
amb carinyo, Imma.