no son…?

¿ No son los recuerdos amados riquezas
de antepasados que viviendo en tinieblas
surgen como aquella evocación presente
del corazón, como del pequeño baúl abandonado?
 
¿ No son las vivencias guardadas tesoros
que cuando necesitamos o estamos solos tomamos
para respirar ese aire fresco en el sol naciente
que nos alentara  años más tarde  renovado ?
 
¿ No son las golondrinas notarios gráciles
que [...]

Llegeix el fil sencer »

he tocar el cel…

He tocat el cel…
solsament per un instant,
tant curt com un segon…
i a l’ hora tant llarg…  com una eternitat.
 
Aquest instant de goig que m’has regalat…
instant desitjat i esperat,
he sentit de l’ abraçada que flueix…
sincera… espontània i alegre que neix,
entre dos cossos que s’ han abraçat…
els dos sols, com amagats
sota un salt d’aigua infinit [...]

Llegeix el fil sencer »

anem a l’hort !

Aquest matí, mentre arreglava les plantetes que hi tinc a les jardineres,  un bon veï i m’ha saludat…
      -       Hola, bon dia!
cris*           Bon dia!  Com va ?
 
-       Be, be… què fas de jardiner ?
cris*           Tots els estius! … ja ho veus. Ja m’agrada prou això de les plantes i fan bonic aquí… ara només em falta ficar-hi [...]

Llegeix el fil sencer »

ara si !

Parem a pensar… si, solsament un moment, va… i ens fem una pregunteta per a reflexionar, val ?
 
Directament la pregunta… Qui sap quan de temps els pot quedar de vida als llibres ? 
 
Quan jo era jove tenia una petita llibreria a la meva habitació on hi anava per desar o cercar els llibres que estava llegint, els [...]

Llegeix el fil sencer »

La promesa del ángel.- Fredéric Lenoir i Violette Cabesos

el vaig començar a llegir durant novembre 2007, després d’ alguna que altra lesió al braç… hores d’ara continuo la lectura.
Fredéric Lenoir , 43 anys, francès, editor, filòsof, sociòleg de les religions, periodista i escriptor, aquesta és la seva segona novel·la
Violette Cabesos, 35 anys, de la mateixa nacionalitat, escriptora i aquesta és també la [...]

Llegeix el fil sencer »

Periodista o Poeta ?

Ets perodista o t’agrada ser poeta ? .- Me preguntó
Osti ! Me quedé pensando… Cuando te preguntan si eres “Pe” o eres “Po” que quedas sin “Bra”… pero fnalmente decidí ser  “Pu”  (de Pulgarcito… por los cuentos, claro)

Llegeix el fil sencer »

la primera nit…

Aquella nit no podia dormir i finalment es va alçar. La nit anterior també l’havia passat donant tombs a dreta i esquerra com un gosset buscant la llera. Aquell catre era molt incòmode i va seure abans de saltar directament descalça al terra de rajola vermella. S’havia ficat tant nerviosa que un bolic de la [...]

Llegeix el fil sencer »

Cáncer.- Prevención alternativa

DESPUÉS DE MUCHOS AÑOS DE ESTAR ASEGURANDO QUE LA QUIMIOTERAPIA ES LA  MANERA DE TRATAR (literalmente) EL CÁNCER Y QUE ALGUNAS VECES LO ELIMINA, 
JOHNS HOPKINS ESTÁ FINALMENTE COMUNICANDO A LA GENTE QUE HAY MUCHAS ALTERNATIVAS Y QUE LA QUIMIOTERAPIA NO ES LO ÚNICO.
 
> 1. Toda persona tiene células cancerígenas en el cuerpo. Estas células  no se [...]

Llegeix el fil sencer »

sensacions…

Quan em sentia sola m’agradava pujar a la teulada de casa i mirava lluny. Sentir l’aire lliscant sobre la pell, m’ajudava a netejar els mals sentiments i a esbargir-me. Des d’allà dalt era més prop del cel i podia veure totes les altres teulades lluents algunes, altres de teula roja i que es deixaven reflectir sobre [...]

Llegeix el fil sencer »

Poema a la Madre… tierra

 
Óyeme, déjate caer.
Estas naciendo, ¿lo sabes?
Estas iniciando una nueva vida,
bonita,  alegre, querida y divertida.
 
Óyeme, déjate caer.
Déjate llevar por…
ese impulso imperdonable,
ese ansia de vivir irreflenable…,
 
Óyeme, déjate caer  y
mira a tu alrededor,
rompe en un llanto y
observa.
 
Óyeme, déjate caer.
Te gusta. Es bonito vivir,
continua así y afronta la realidad
… y vive.
 
No desfallezcas,
esa persona que esta ahí,
esa [...]

Llegeix el fil sencer »