Quan vaig canviar de casa ja era molt més gran i ja tenia més llibres, i malgrat que havien passat uns quans anys i les llibreries eren una mica velletes, elles seguien complint la seva tasca sense cap impediment, cap problema, cap necessitat. Si, el ben cert es que els llibres van anar augmentant i s’amuntegaven ordenadament en les files tradicionals d’ordre i també però, en columnes verticals l’un damunt del altre, d’aquesta manera aprofitaven tot l’espai i no agafaven tant de pols.
Clar, amb això de fer-nos gran ens trobem que comporta l’obligació intrínseca de anar a treballar, passar estones amb la família, els fills, els amics, sortir de cap de setmana…viatjar ? i altres compromisos. No se com, cada vegada tenia menys temps per llegir i treure’ls hi els pols i tenir-ne cura d’ells… pobres llibres !! Amb tot el que ells havien fet per mi i ara representava que jo els estava traint deixant-los descuidats.
Els temps canvien i el ritme de vida actual ens deixa cada cop menys temps lliure, quasi ni per respirar, anem corrent tot el dia amunt i avall… (sense adonar-nos ens estressem bastant més que abans) També els mòbils, ordinadors i Internet ens ajuden… són quotidianament tant útils ! oi ? Realment obligatoris per l’oficina i per la canalla que estudia, tant que no en podem prescindir si volem tenir-ho tot ben localitzat o hem d’ entregar els treballs d’estudi a classe… i ja no en parlem si hem de cercar quelcom al “google” !!
… Què és un diccionari ? Be… aquesta reflexió potser serà per un altre dia.
Els dicconaris i enciclopèdies si que eten els dies comptats! Però les noveles i els assaijos no ho crec pas! Jo m’he intentat llegir un llibre en PDF i soc abolutament incapaç de passar de la 3a pg!!
Jo, no solament és que no puc passar de la 3a pàgina, és que trobo a faltar el tacte, l’olor, el color (i gairebé fins el gust) dels llibres. Si han de desaparèixer, que triguin una mica, que ja no hi seré.
Ah! I també m’agrada moltíssim l’entranyable desordre de la meva biblioteca, que carai!
Hola als dos! primer he de dir que m’agrada llegir els vostres llocs.
… espera que m’encenc un cigarret… ja esta. Diuen que quan un vol deixar de fumar, li ajuda canviar de tabac, jo n’he comprat de pipa i em faig els cigarrets com els padrins d’abans. Coi ! ara fumo menys, però m’agrada més !
Glam >> mai he pogut llegir un llibre PDF… Ho reconec, sóc incapaç de fer això. Ojalà sempre quedi algú que salvi els diccionaris i no els deixi desaparèixer.
Ferran >> si, el tacte, l’olor.. es gairebe com una relació amb ells, oi ? Si arriba el moment de la desaparició, jo podria imaginar-me essent part d’una resistència que els defensi per la existència. Per què no ?
Benvolguda CrisBerman,
encantada d’haver conegut el teu bloc; mai l’havia vist. I també moltes gràcies pel teu enllaç del meu bloc.
En fi, molta sort.
Salutacions,
És una relació!! Clar que si!
En definitiva, quan agafes un llibre, el primer amb el que et trobes és amb l’objecte. Un objecte bonic, atractiu, un diseny de segles d’antiguitat (enriute’n dels designers moders!), un pou d’experiències, …
Doncs per mi el mes bonic de un llibre es que quan el llegeixes i es com si tu realment l’estiguessis vivint i passant tot el que hi passa a dins, soc dins del llibre i visc el mateix que el protagonista soc jo el/la protagonista, si plora, si riu, si cau o te por, etc… també ho sento jo, m´encanta`n els llibres que em fan sentir els sentiments que volen expresar els seus autors….
Lidia>> igualment, ens anem llegint
Silvia>> una relació també ens permet ficar-nos dins de l’altre, compartir, gaudir, patir o sentir tot en definitiva… i viure les experiències que viu l’altre (en cada cas) en cada cas, essent un llibre el/la protagonista o quina persona amb qui més ens identifiquem. Jo també sempre he valorat moltissim sentir tot, un llibre, una lectura, una persona, un moment… un instant, una imatge, una olor, una sensació…