Al mes de maig un color diferent, suau, sensible, càlid… al color rosa, l’amor s’hi posa…
Per a dissimular tímidament una mica, vaig escriure un segon poema, “ no son…? “ be, en realitat el vaig recuperar dels pensaments que tenia escrits des de fa molts anys i el vaig modificar una mica perque vaig pensar que és molt adient a alguns moments recents… Si, ho has endevinat “ he tocat el cel… “ el vaig escriure per a tu que ets una mica Campaneta de Peter Pan, la quina que em visita en els nostres somnis secrets, em parla i moltes coses més…
Potser no ve molt al cas, potser si hi ve… vull recordar que sempre m’ha agradat llegir a G. A. Bécquer. Escriptor del romanticisme conegut principalment por “Rimas y Leyendas” però també per molts altres treballs. Recordes aquella dita popular que diu molt resumidament… Què és la poesia? … poesia eres tu.- Aquesta dita pertany a “cartas literarias a una mujer” de G.A. Bécquer…
CARTAS LITERARIAS A UNA MUJER
CARTA I
En una ocasión me preguntaste:
-¿Qué es la poesía?
¿Te acuerdas? No sé a qué propósito había yo hablado algunos momentos antes de mi pasión por ella.
-¿Qué es la poesía? -me dijiste.
Yo, que no soy muy fuerte en esto de las definiciones te respondí titubeando:
-La poesía es…, es…
Sin concluir la frase, buscaba inútilmente en mi memoria un término de comparación, que no acertaba a encontrar.
Tú habías adelantado un poco la cabeza para escuchar mejor mis palabras; los negros rizos de tus cabellos, esos cabellos que tan bien sabes dejar a su antojo sombrear tu frente, con un abandono tan artístico, pendían de tu sien y bajaban rozando tu mejilla hasta descansar en tu seno; en tus pupilas húmedas y azules como el cielo de la noche brillaba un punto de luz, y tus labios se entreabrían ligeramente al impulso de una respiración perfumada y suave.
Mis ojos, que, a efecto sin duda de la turbación que experimentaba, habían errado un instante sin fijarse en ningún sitio, se volvieron entonces instintivamente hacia los tuyos, y exclamé, al fin:
-¡La poesía…, la poesía eres tú!
¿Te acuerdas? Yo aún tengo presente el gracioso ceño de curiosidad burlada, el acento mezclado de pasión y amargura con que me dijiste:
-¿Crees que mi pregunta sólo es hija de una vana curiosidad de mujer? Te equivocas. Yo deseo saber lo que es la poesía, porque deseo pensar lo que tú piensas, hablar de lo que tú hablas, sentir con lo que tú sientes; penetrar, por último, en ese misterioso santuario en donde a veces se refugia tu alma y cuyo umbral no puede traspasar la mía.
./..
És magnífic, oi ? m’encanta l’enrevessament extravagant i atrevit del període literari romàntic amb tot aquest sentiment intel·ligent i proper…
Es veritat que el dia de Sant Jordi es regala una rosa… també es regala un llibre… això és el que fa tothom, oi ? be, però nosaltres no som tothom. Igual que cada dia pot ser Nadal per felicitat, trobades, joia, amor, solidaritat… havia pensat que no estaria gens malament que quasi cada dia sigui Sant Jordi o que podiem celebrar aquesta diada també de forma diferent a la resta i per això en lloc de regalar-te una rosa, jo podia regalar-te un poema ple de sentiment d’una realitat esperada, propera i bonica… una realitat que es pot respirar i veure… una realitat que es pot sentir, tocar i viure… i que en un moment donat potser ens fa sentir millor. Realment vaig sentir tocar el cel… i m’agradaria que tu també l’haguessis sentit tocar
Dius que t’agrada tenir aquest secret en comú entre els dos… i vull dir-te que mi també m’agrada tenir un secret en comú i compartit entre els dos…
crisberman
autoramaia
Si es clar que deseguida vaig tenir l´alegria que per Sant Jordi em van regalar un poema precios, m´el vaig llegir unes cuatre vegades per estar segura….no es broma, deseguit vaig compendre que era en honor a la nostra bonica amistad, pero es un secret….no estic gaire acostumada a que em faigin poemes i menys tant bonics, o sigui que Ufffffff………..
El que tu no saps benvolguda ! iaia! es que jo soc una mica pillina, i que per a mi regalar abraçades a depen qui, es clar, es un algo molt bonic i que faig trampa per que quan jo regalo una abraçada, tot i que potser regalo alegria, amistad i bons sentiments, la millor part me l´emporto jo. Si, per que jo no abraço a qualsevol i tant que no… nomes abraço a qui jo se que mentre el faig feliç, ell em torna molt mes del que dono per que sempre sent mes goig el que dona que el que rep…
Una abraçada es un regal, no s´embolica ni s´hi fica un llaçet, pero es un regal, dolç i bonic.
Una abraçada, es un regal que no costa ni un duro, ni s´hi enten de compromisos, pero es el mes car del mon i a la vegada el mes barat.
Una abraçada es el regal mes maco del mon, i tant que si sense cap dubte, per que quan el dones omples de feliçitat a qui el rep, pero tu que l´has donat et quedes amb la millor part….
Tot un plaer, abraçarte…( no ho oblidis).
Si conec a Gustavo Adolfo Becquer, un poeta escriptor magnific….
A mi també m’agrada molt que t’agradi … i no, no ho oblidare…
fins aviat Silvia, amb carinyo…
la iaia
Molt xulu el text!!!