- has vist la lluna Cris ? – va preguntar la Campaneta.
- si ! abans estava tapada per un núvol… – respongué la Cris que l’havia estat mirant feia una estona, perquè ara li agradava més que abans veure-la i esperar-la cada mes… Sempre l’havia sentit molt seva, però ara encara la sentia més pròpia i a l’hora més compartida amb Campaneta… Això era molt bonic i es sentia molt be…. Però quan la va veure de nou, al donar el tomb a la casa va afegir… ) – oh ara esta més maca… i es veu més a prop !!! … canviarà del 17 al 18 d’ aquest mes ( i la Cris va pensar que llavors faria un mes just que somiaven llacets vermells molt bonics )
crisberman
autoramaia
Moltes gràcies Crisberman,
No saps el bé que m’ha fet llegir-te una nit com la d’avui.
No soc la Campaneta, però ara la lluna torna a ser meva.
tresdejulioldelanykbe
si?
què be !!
moltes gràcies per dir-ho : )
a mi també m’ha fet be llegir el teu comentari… uf