poc a poc, sola… la cadira i jo

 

asseguda a la porta d’arribada, a l’ ombra de sota el porxo, esperant-te…

 

la cadira grinyola quan guaito per veure més enllà… fa calor, molta calor…

lo camí és veu blanquinós, sec de la calor dels dies passats té pols a les vores,

si què fa temps que no plou… l’ambient es respira ressec… lo sol calenta, molt…

 

m’alço i llevo la cadira al sol, encara no vens…

l’únic que passa és el temps i ho fa poc a poc, massa poc a poc…

tampoc no es veu cap ocell… el silenci m’acompanya i sento solitud de tu…

 

m’assec fora porxo i cansada de l’espera, penso em ficaré guapa per tu….

ara vull gaudir de l’únic que  tinc, la cadira i el sol… i penso que no hi ha ningú…  

em descordo la brusa, m’ alço la faldilla per sobre el genolls…

 

tanco els ulls, i repenjo les espatlles… sempre m’agrada entomar el sol,

ficar-me moreneta com la verge… presumida… tanco els ulls,

descordo altri boto de la brusa fins el melic…

la faldilla deix entreveure la calça blanca…

 

suo… ha passat mig hora i penso refrescar-me…

miro el camí però segueix blanquinós…

res més… ningú més… jo aquí fidel t’espero, et penso i et desitjo…

ara tinc més calor…

darrera la casa hi tenim la dutxa, de no fer-la anar s’ha rovellat…

lo gibrell és ple…

 

em fico sota i estiro el cordill, llavors l’aigua calenta cau sobre meu…

obre els ulls…

encara mig vestida… sento plaer, m’agrada i em sento be…

l’entorn m’acompanya, miro els monts amb els arbres… el cel amb els núvols…

 

tot té parell menys jo…  encara t’espero… no vens…

ara sobre pell mullada la brusa marca els mugrons sortint…  

tinc set… també de tu…

llevo la roba i torno al sol… res més,  ningú més…

 

dins sona el telèfon, salta el contestador…

amor meu… ho sento però arribaré una mica tard… tinc feina a l’oficina… petons…

 

a fora… poc a poc,  s o l a … la cadira i jo