no… en realitat el temps no passa a l’ eternitat…
fa quasi un mes des de l’últim post i és com si hagués passat un no res… ha estat quasi un mes de dol i ara torno… estic igual…
però hem de seguir endavant… gràcies a tothom per ser aquí i per la vostra companyia. Aviat us respondré.
crisberman
autoramaia
Vinga, ànims! Sempre cal pensar que avui comença el que resta de la nostra vida.
El dol és tan personal que mai se sap quan dura…FIns que ho integres. Els escrits que puguis fer i els comentaris poden ser una bona forma de redreçar el camí. Una abraçada ben forta.
Tot necessita el seu temps, per pair-ho. Malgrat tot, sempre queda un buit per molt temps que passi però el mal inicial desapareix. Venen dies difícils que fan recordar encara més les persones que ja no hi són. Jo també he tingut grans pèrdues enguany. Molts ànims i temps al temps
Si ,el viatge de la vida continua…………….Sempre les persones estimades les tindrem dins el nostre cor i dins la nostra ment l’AMOR mai desapareix
Un agran abraçada
Ferran, Xitus, Caterina, Carme… Campaneta, Silvia, Emma… Montse, Merçe, M. Carme, Jose, Cris, Gloria, Rose, Ann, Tina… i tots els altres que, tot i que no m’heu escrit per aquí, també m’heu fet arribar la vostra abraçada
a tots moltes Gràcies des del cor… des d’aquest humil cor que sovint s’obre per aquí…
fins ara mateix… petonets i salut !