per la llargada d’aquesta resposta al post anterior… n’he fet un post directament. seguint en la linea de Kioto… seria millor veure el video i llegir-lo per tenir ple coneixement de per què tot
Efectivament amic, a més la tranquil•litat per vestir aquestes peces de roba fetes de material reciclat sembla ser absoluta ja faci sol o no, atès a que tot i que algunes llegendes urbanes sobre la perillositat d’aquest material (Polyethylene Terephthalate) relacionades amb la seva toxicitat per ser contenidors d’aigua de boca si s’exposa als canvis a diferents temperatures sembla ser falsa, això si, malgrat tots el correus que tothom hagi pogut rebre relacionats amb aquestes botelles i el càncer.
Això no treu que algun d’aquest contenidors no pugui estar fet d’altre tipus de plàstic que si sigui tòxic, però sortosament al reportatge ja es diu que els voluntaris ja en fan una primera tria.
Referent a les llegendes urbanes: L’origen d’algunes notícies o informacions sobre components tòxics en botelles de plàstic quan son reutilitzades, congelades o recalentades…
recordo una primera tanda de missatges que circulaven per la red sobre l’any 2003, era una versió anglesa i deia que el plàstic utilitzat en la fabricació d’aquestes botelles Polyethylene Terephthalate o PET, tenia un element potencialment cancerigen (Diethylhydroxylamine o DEHA). Segons aquell missatge els contenidors son segurs si solsament s’utilitzaven un cop.
la tanda de missatges que circulaven l’any 2004, també en angles, tenien una petita variació i advertia que la congelació d’aquestes botelles podria alliberar dioxines cancerígenes dins l’aigua que elles mateixes contenen.
versions posteriors datades en 2007, mencionen el perill de beure l’aigua d’aquestes botelles reomplertes o reutilitzades si havien estat exposades a altes temperatures ( dins del cotxe aparcat al sol, etc ) relacionant-lo amb una propensió amb el càncer de mama
Segons David P. Mikkelson, enllaç relacionat ” http://www.snopes.com/medical/toxins/petbottles.asp ” qui responsable d’un dels llocs de referència per aquesta classe de llegendes urbanes (Snopes.com), els orígens d’aquesta mentida podrien basar-se en una tesis d’un estudiant de l’ Universitat d’ Idaho enllaç relacionat ” http://www.riskworld.com/Abstract/2001/SRAam01/ab01aa189.htm ” que per alguna raó va arribar a la premsa sense ser contrastada
Aquesta tesis (2001), no reflecteix cap rigor científic que proporcioni una informació precisa i fiable sobre la seguretat d’aquest material
Final i concretament, la mateixa FDA (Food and Drug Administration) agencia EEUU de medicaments i aliments i encarregada també de regular l’aigua embotellada, afirma que aquest element nomenat DEHA (en realidad Diethylhexyl Adipate, i no Diethylhydroxylamine com es nomena en alguna versió de les llegendes urbanes), no és inherent a la composició del Polyethylene Terephthalate (PET), ni com materia prima, ni como subproducte o producte de descomposició. I segons la mateixa FDA, el PET acompleix les normes que ha de tenir qualsevol material que estigui en contacte amb els aliments. enllaç relacionat ” http://www.fda.gov/FDAC/features/2002/602_plastic.html ”
Per un altra banda, la afirmació de que la congelació de les botelles de plàstic podria alliberar dioxines cancerígenes a l’aigua que conté, ha estat atribuïda equivocadament a l’ Universitat Johns Hopkins en els correus del 2004. L’ Universitat mateixa ha desmentit aquesta afirmació.
Investigadors d’aquesta Universitat, com el professor assitent en el Departament de Ciències de la Salut Ambiental i el Centre d’aigua i la Salut, Professor Rolf Halden, que és expert en investigació de la contaminació per dioxines en el medi ambient, explica que no hi ha dioxines al plàstic i per tant la presència de les mateixes a les botelles congelades no és res més que una llegenda urbana. enllaç relacionat ” http://www.jhsph.edu/PublicHealthNews/articles/Halden_dioxins.html ”
El curiós és, que en el cas que existissin dioxines, la congelació treballaria exactament de forma contraria limitant la alliberació. Segons Halden, la gent s’ha de preocupar més per la qualitat de l’aigua potable que per el recipient o contenidor que la conté.
sento la llargada d’aquest comment… es que m’ha agafat així… sort que havia retornat tímidament…
crisberman
autoramaia
De totes formes, no creus que seria millor tornar al vidre? El procés de reciclatge d’aquest material està molt ben establert i, d’altra banda, no consumeix un recurs escàs com son els cumbustibles fòsils.
Completament d’acord.
Tant mateix, crec que malgrat tot estariem més tranquils i tindriem menys despesa social, a més perquè jo apostaria pel metode d’abans… el retorn de l’envàs a la “bodega”, que a l’hora el tornaria a la factoria o envasadora i el recliclaria tal com es feia abans, a altes temperatures, evitant així el cost de destrucció i nova fabricació d’ envàs de vidre.
S’ha de veure on arribarà el costumisme per tal de salvaguardar la comoditat !!
Aixó dels mails falsos em recorda bastant a la llista negre de productes cancerígens, que al final va resultar ser una estratagema publicitaria d’una companyia rival
és possible… de vegades però, fan la paga els justos per els pecadors
axies per passar per aqui Glam, fins aviat : )