Els dies que fa sol al carrer, el cel és blau i entra la primavera per la finestra, que jo sempre deix mig oberta per si de cas… m’agrada escriure i escriure… fer esborranys i passejar-me per dins dels contes de fades i contes de xiquets… dins les històries i poemes amb alegria. Parlo amb en Peter Pan i la Campaneta, amb l’ Alícia en el Pais de la Maravillas o amb els nans de la Blancaneus.
Talment quasi sempre en faig molts d’esborranys abans de decidir-me per quin trobar… Quan això em passa, què és quasi sempre, clico la tecla del ‘delete’ del meu teclat que te les lletres gravades amb color blanc i inconscientment llavors em ve al cap aquella imatge de la paperera metàlica, enreixada i brillant que sempre era a la vora de la taula d’escriptori i la recordo que és plena de papers embolicats com pilotes i a rebotir… i doncs també emboltada de tots el que no hi caven i que son gaire be en blanc, justament amb dues o tres linees escrites per un costat del full …
Avui també m’ha passat, avui però dins del meu pensament… justament he vist a més, uns gnomos divertits i engrescats jugant a fet i amagar per allí la vora… No he pogut per més que deixar d’escriure, clar i m’hi he apropat curiós per preguntar-los que hi feien per alli jugant i a l’hora prevenint-los de que podia ser perillós ser per allí ja que jo tinc una gosseta que volta per arreu. Si els hagués vist, s’hauria format una de grossa i de corredisses…
Ah, no pateixis ! – m’han dit amb una airada de despreocupació i felicitat de la que ja no es troba sovint. Ara marxarem, perque avui és la festa de la alegria !
¿La festa de l’alegria ? Ah mira .- he pensat a primer cop, Sona be ! Si. Potser m’hi podria quedar una estoneta i divertir-me que ja feia dies que no ballava ni cantava…. Osti! Després me he donat que aquesta festa a casa meva feia molt que no es celebrava però en cercar-los per adreçar-me a ells i preguntar-los… ja no hi eran. Aquests gnomos son màgics segur. Quina rapidesa per anar a la festa… home, home… Tant que m’hauria agradat a mi també d’anar-hi !
Quan era jo petitot, la meva mare en deia que els fantasmes i els nans del bosc, gnomos, etc. només existien als contes del nens, però ara jo els havia vist allà mateix, a la vora de la meva taula d’escriptori, i fins i tot hi havia parlat ! Mira que dir que no existeixen !
Saps què ? Des d’ara em preocuparé per coses importants, com per exemple aquestes festes de l’alegria i demà quan estigui assegut davant la taula… amb el meu full de colors i el llàpis, buscant inspiració per escriure… si no em ve cap idea al cap, doncs tornaré a mirar cal aquell reconet i a veure si tinc sort de saber quan serà la pròxima festa de l’alegria !
crisberman
autoramaia
I tant que existeixen els fantasmes i els follets!
Existeixen perquè estan en el nostre cap i amb això ja ténen la categoria d’existència, oi?.
Amb l’ordinador, s’ha perdut el romanticisme del paper arrugat, tatxat, esborronat. No obstant, segeixo escrivint primer, en paper.
Jesús M. Tibau.- … i sort en tenim !
Muntsa.- oi que era bonic tot alló del paper? continuem fent-ho… !
la campaneta tambe hi era ?
Si, ‘qui soc’… campaneta hi era…
la recordo junt amb en Peter Pan i l’ Alícia en el Pais de la Maravillas o amb els nans de la Blancaneus… osti però ara m’adono que la mateixa Blancaneus no hi era.
Be, potser estava amb el Princep… mmmm