davant de casa han construït cinc cases unifamiliars, en quatre ja hi viuen…
aquest matí en tres d’elles hi havia les parelles de cadascuna fent neteja de les finestres… clar son cases noves… parelles noves… feines repartides…
ha estat curios veure que a les tres cases a l’hora tres dones y tres homes fent “dissabte”…
(entre ells no es veien)
elles els vidres de les finestres i ells els vidres dels balcons més grans. Clar, les cortines obertes, casa ventilada… dos d’aquestes parelles han acabat més o menys alhora… han continuat la tasca de ficar la casa bonica… l’altra una, ha estrenat la casa i han fet l’amor…
potser lo important no és on vius, ni la casa que tens… sino amb qui vius i qui t’envolta… gaudir dl plaer de viure cada moment plenament, sigui on sigui i compartir veritablement sense foscor… confiar en l’amistat….
(relat de ficció / salut i cultura de realitat)
crisberman
autoramaia
És important saber qui viu a l’habitatge del costat. Però avui dia, especialment a les grans ciutats, desconeixem qui hi ha prop nostre i és una pena perquè s’està perdent la complicitat entre veinats. Aquest post m’ha recordat a La finestra indiscreta de Hitchcock. Independentment de la història central del crim, se’ns explica una mica la història que s’hi veu a algunes de les finestres dels edificis que J. Stewart veu des de la seva, com evolucionen
visquis on visquis és important saber que ets viu
Una vegada, fa molts anys, vaig llegir un escrit o un poema…ara no me’n recordor exactament…deia alguna cosa així com:
Deixa la teva casa oberta al món… sense cortines.
I jo ho vaig aplicar literalament…a casa no hi ha cortines!
La filosofia de missatge també l’he intentat aplicar…casa meva està oberta a tothom…bé, a tothom no. Com diu la cançó de la muralla…oberta a la pau i a l’amor…tancada a la guerra i a l’odi!
justament vinc de gaudir d’en Llach pel canal 33… i em trobo aqui, amb les vostres companyies!! avui dia rodó, Gràcies amigues!!
Fantàstic concert d’en Llach… mai em cansaria de mirar-lo… és Genial!!!!
I aqui al blog, es què és tant bonic compartir aquests pensaments dins d’aquest espai amb vosaltres!! gràcies de nou per estar!!
Recordo que dalt de tot i dins la pestanya on diu “l’arribada” vaig escriure un dia de gener de 2008..
./.. un lloc íntim per recull de pensaments, anotacions, poemes i narracions més o menys curtes on tothom és convidat a visitar, llegir i compartir…
l’emoció m’omple!!
Petonssss
Doncs a mi el teu relat de ficció m’ha semblat ben real, m’ha fet sentir coses que voldria viure.
Abraçades
Iaaai Xitus! endavant!!
Abraçades per a tu tb!
M’ha agradat molt el relat. Potser la casa és com els amics, a mesura que et vas fent més gran, no busques un niu que no t’aporti res ni gaire, crec que és important que el teu espai t’agradi i estiguis còmode. La casa anterior a aquesta que vam viure, semblava que estigués gafada, ho vem passar bastant malament la veritat, i amb la parella es notava, ja que estàvem com amb més apatia, per això dic que és important (per mi) la casa. La parella també clar, o amb qui visquis. Un petó!!!
Em sona l’escrit…. moltíssimes gràcies per les teves paraules, tens tota la raó…. Un petó gran
Hi ha un home, que estimo molt, fent migdiada al sofà de casa,com quasibé tots els dissabtes desprès de dinar. Se’l veu serè i amb un somriure als llavis; crec que els seus somnis són dolços…Quan es desperti, prendrem unes infusions i em continuarà explicant les seves vacances…i amb això ja en tinc prou per tota la setmana!
Fins el proper dissabte estimat germà!
Hi havia una vegada tres ànimes bessones…un músic, una poetessa i un dibuixant.Un dia es van trobar els tres i van fer una obra d’art excel·lent…i com que, a més a més d’artístes, erem molt generosos van decidir comparti-la amb els amics.
L’obra va tenir un gran ressó i molt aviat tothom era coneixedor de la gran bellesa artística d’aquesta obra…Però només els més sensibles van ser coneixedors dels efectes guaridors que les seves paraules, les seves imatges i els seus sons produien als cors!